《 Està el meu cor ferit. Desil·lusionat, i amargat, per no poder veure les coses que en el món estan passant.
Sa tancat pel dolor, que no pot suportar Va plorant per la terra que no el pot consolar, està el cor com adormit, i es debilita lentament perquè està ferit.
Els seus batecs són com sospirs que surten com el plor d’un riu desbocat, i embravit, que busca la mar on poder descansar aquest cor ferit.
Està cansat amb un immens buit, on el fred, I les calors, hi ha vegades que el fa sofrir.
Abrigaré el meu cor i el cobriré amb la meua Ànima, en un mant bordat per llunes Blanques i estreles daurades potser els seus rajos i la seua esplendor eu podran curar tot 》

@.@.@.