《 Molts el veuen, però pocs saben mirar-te, nia enganys que es perden en mentides, però nia veritats que criden, i algunes voltes no les sabem escoltar.

Moltes voltes ens amaguem i no volem eixir de casa, per no voler veure la realitat i ens quedem en la incògnita, i la foscor.

No t’agrada rebre molta gent en ta casa, perquè tens por que algun t’enganye o el mentisquen, i no el fies de ningú.

Mai has volgut ser egoista ni tampoc, ser mentidera, però no has tingut ocasió de ser una altra cosa.

Sé que molts van pels camins, i que busquen ser feliços, sé que encara nia que somriuen, però també sé, que tenen por d’obrir el seu cor.

No importa en qui dormiràs, no importa, qui ta acompanyarà en aquesta vida, però si el que Sacosta a tu, el veu, i mirar-te no sap, envia’l, ha passejat. Perquè mai valdrà la pena haver-te casat》

@.@.@.