《 Els dies són curts, Les vesprades sa alleugeren, el sol va calfant catifes en carrers estrets encara buits.

De color groc són de les fulles quan cauen i, el sol les acaricia llavors elles relluquen

Quan el dia despertar i està la tardor
els grisos s’acomoden en l’ànima d’una inquietant foscor.

Mur mulla l’aire quan arriba la tardor, les fulles cauen plorant quan el vent sacseja, sense por ni mirament, les arrossega per terra, encara que estiga plovent.

Vestits de catifes de fulles de colors, van per rius i camps, per on passen les fulles soltes i lliures per, canals, Varades, i camins i valls.

Quan el gris aplega en la tardor, canvien les fulles dels arbres, cauen canviant els colors.

Que mai puga la tardor. Canviar-nos la forma de ser. I que no mai ens canvie. Sobretot el bon humor》

@.@.@.