《Quan aquesta tempesta passe, serem supervivents. Amb el cor plorós, però el destí content, per l’alegria d’estar vius. Li farem una gran abraçada al primer desconegut, llavors recordarem, tot allò que vam perdre. Haver-hi si d’una vegada per totes, aprenem, el que mai vam aprendre. No ens tindrem enveja, ja que tots hem patit.i valdrà més, perquè és de tots, el que hem aconseguit. Entendrem el que és fràgil que significa estar vius. Sentirem empatia per qui està, i resarem pel qui ja no està. Per aquests, metges, auxiliars, infermers, etz. Que tant ens van auxiliar, no sabrem els seus noms, però sí que estan amb nosaltres. Potser el metge que el va ajudar, va ser el teu Déu disfressat. Mai vas preguntar el nom perquè estaves esgotat. Respectarem més la vida, perquè ja lam guanya. Quan la tempesta passe li diré a Déu, afligida, que ens torne millors que abans i mai ens ABANDON》@.@ @.