《Es pot, però no sempre es vol. Es vol, i no totes les vegades es pot.
Però quan es pot i es vol, llavors tot canvia, canvia asta el món.
Ca persona, té una història, un secret, una il·lusió.
Cada dia porta, una esperança, una nova oportunitat de vida, i un dia per estrenar.
Cada hora que passem, és un regal, una oportunitat de vida, en aquest complicat món, segura ment, naixem, d’un desix, dels nostres pares.
Jo també i vull, pels demés, que tinguen molta salut, treball i molt bons ànims.
Si fos així, per atots, no ens faltaria. L’alegria ni ganes de viure a ningú,
Seria molt bonic poder Tindre, tor allò que busquem.
Que tot el que férem, sortirà bé.i no eixiren mai. Problemes, de cap classe.
No el consideres mai superior a ningú. Però sàpigues que tampoc eres diferent de cap altra persona.
És molt bonic, quan, a través d’una mira l’ànima pot mostrar tots el seu sentiment, des de l’alegria més contagiosa, fins a la més profunda tristesa, i és que els ulls, sempre seran, i són el mirall de l’ànima 》