《Com tantes voltes em passa, ui el tic tot el dia en la ment, pensant amb tu bonic meu.

Pensant quant, ens riem i tu m’escoltaves i estàvem d’acord en moltes coses. Ens volíem molt els dos, en cada moment solíem posarmos d’acord.
Ens riem moltes voltes els dos, de la ficció que jo tenia a les rets socials.
Aquelles anècdotes que em contaves tu, aquells vídeos que m’enviaves, molt bons, que per cert. Encara guarde en l’ordinador. Quan tu, estaves al costat meu, ens riem d’alguna ximpleria.
Em costa escriure, quan pense, que no estàs.
Sé que d’on estigués, és enviaràs aliens cada dia, per poder seguir sense tu.
Segur que vols que tots estem bé.
Sabem que era el que tu, volies fer .Eu pensàvem, però no volíem creureu. Però lora, només la sabies tu, perquè així eu vares decidir, quan vullgueres enarten.

Ara ja estaràs en la que el volia molt, la teua mare, que del disgust, prompte ens va deixar per anar a buscar-te a tu.
Ja esteu junts mare i fill, com també estan moltes de les persones que volem, i seguirem volent.
Sempre, estareu en els nostres cors, en els meus pensaments, hi ha on baixà, tots estem en vosaltres.Envieumos sempre, la vostra força, per favor.

T’escric aquí, perquè sé que m’estàs veient, i llegint tot el que em surt del fons de la meua ànima …

Abraça’m fort quan vegues que tinc, ganes de plorar, que és cuant pense en la forma que ens deixares per SEMPRE, ens deixares, desfets, i abandonats, quant menys és peravem, ens pensàvem, que no el faltava res, que eu tenies tot.

La teua filla Alba que tant, el vol i se’n recorda, de tu. Ens en ganyares atots.

Sé que algun dia ens trobarem, i ens podrem donar. Eixa ABRASADA, que no vares tindre tems a donar mos a ningú …
Fins després nebot. T’estime, com estimen tots el que el volem》@.@.@.