《Tots hauríem de deixar alguna cosa nostra, alguna cosa que vam fer o creat nosaltres, perquè quan ja no estem en aquesta vida, quede per al record de qui ens estimen, quan morim. Deia el meu pare, que tindre fills és el més complet i bonic és com el nostre jo.
Ja qui també li agrada.
Escriure un llibre
Pintar un quadre,
Fer una casa,
Construir un marxe.
O simplement un parell de sabates que foren nostres,
Un jardí plantat per tu Encara que siga un sol arbre, qualsevol cosa que hages pogut fer amb amor amb les teues mans. Una cosa que la teua mà hi haja col·laborat d’alguna manera perquè la teua ànima tinga algun lloc on poder recordar quan ja no estàs.
Quan el que t’estime mire una cosa feta per tu, aquest arbre, o aquella planta que vas plantar, pense que la teua ànima encara segueix en aquell lloc, i els que et recorden saben que alguna cosa de tu continua en aquella persona i en aquest lloc o en aquella cosa que va ser teua, i seguirà en aquesta vida mentre et recorden.》@.@.@.