¿Per on estaràs?
《 Un dia el Bach abandonar per un camí que no portava a ningú lloc, i no he sabut res més d’ella.
Amarga, depressió, fores una gran motxilla, peça i mala de portar, però la vida en va donar altra opció, i en eixe instant en vaig desfer de tu per sempre.
No t’estranye, ni voldria veure’t, ni que tornares més a la meua vida, tampoc voldria que ningú dels que conec la replegara, ni visquera mai en ella.
Ningú és feliç quan la té, perquè roba, risses, apaga mirades, i a poc a poc la tristor no deixa viure, al qui està en depressió.
Que la vida ma aparte del camí que el baix deixar per sempre, no tinc gana, de saber més d’ella, i que no puga mai tornar mos d’atrapar a ningú.》

@.@.@.