《 Amb el jardí de la vida, floreixen amb amor,

els avis, són els tresors, d’història i de valor.

Amb dolçor a les mans acaricien als nets, amb ulls que brillen,
cuiden els nets, com ànimes que guien.

Amb els seus contes, els nets riures sense final, les seues abraçades eternes, refugi sense igual.

Ens ensenyen a estimar, a somiar i viure,
als braços trobem, pau i futur. Amb paciència infinita, amb saviesa subtil,

Ens mostren el món, amb un toc gentil.
Són arrels profundes, al nostre cor, el seu amor és el llaç, que uneix generació.

Gràcies, estimats avis, pel vostre amor sense igual, per ser els nostres herois, en aquest món real.

Avui celebrem la vostra existència , i el seu amor tan sincer,
els nostres cors, són el seu llegat etern.》

@.@.@.