(En el jardí de l’ànima floreixen versos,
on els somnis ballen al compàs de l’univers.
Són paraules com pètals, dolços i sinceres,
teixeixen històries, i emocions verdaderes.

Bais un cel estrellat, la ment no para, capturant
l’essència, i la màgia que hipnotitza.
Cada vers és un murmuri, cada estrofa,
és un sospir de l’ànima, que és etern.

Que la poesia siga la veu de l’etern, i
el ressò dels cors, més sincer.
En aquest dia de celebració, a cada racó,
brindem per la bellesa de la poesia, sense condició.)

@.@.@.