《 Hi ha dies en què l’ànima se sent pesa, com el cel quan està cobert de núvols grisencs, i el cor batega lent, com si estigués cansat, i perdut en records de temps passats.
Però també hi ha dies en què el sol treu el cap,
il·luminant racons que creies oblidats, i la vida, amb la seua suau carícia, et truca, despertant somriures, alegries i abraçades.

No és fàcil entendre el perquè de les ombres, ni el motiu del riure enmig de la tempesta. La vida és un riu que flueix i s’ondula, mesclant els plors i la felicitat en la seua essència.
Pense permetre’m sentir, sense culpes ni presses,
que en cada emoció s’amaga un ensenyament.

La tristesa també té la seua bellesa amaga,
i la joia és el regal de tota esperança.
Avui és un dia més en aquest viatge infinit, on l’ànima navega entre dubtes i fe. Abraçaré cada instant, cada pas, cada batec, perquè cadascú d’ells en recorda que encara estic viva i dreta.》@.@.@.