《 No sé d’on vinc només sé que vaig ser ingressat en una escola d’impossibles només sé que no vinc de gent poderosa impregna d’aforismes de felicitat instal·lats a les ferides de les nostres pells, que van explorant ànimes solitàries.

M’agradaria saber què vinc de la brisa que arriba del mar d’un bonic matí o d’un somriure inquiet. Però Mai sabré l’origen. Sé que no vinc de promeses fetes a la Lluna, en una nit d’eclipsi confonent un petó de mentida imagina per un borratxo somiador Sé que no vinc de carrers plens de llums que llueixen per tot arreu perquè no tenen destí o de camins caminats que confonen la seua adreça perquè el temps en va cobrir el sentit Algunes vegades crec que vaig venir de la passió de dues ànimes que es van trobar passant per mil camins en una nit de tempesta que els va fer ajuntar pel fred i en arribar l’alba, després cadascú va seguir el seu camí.》

@.@.@.