DOS MESOS DESPRÉS

Spread the love

《 En els nostres cors sempre quedara, tristesa, i molt de dolor, en recordar aquelles persones, que sa emportat aquest maligne virus. Sempre quedaran les cicatrius de les, ferides que va deixar. En eixos dies incerts, de confinament. Ui ha sigut la meua primera sortida, i l’he trobat molt estrany. Vaig veure molts ulls que no coneixia, de sobte una jove al sa el braç. Era la meua veïna Maria, quina emoció, quina alegria. De lluny ens saludarem i ens direm adéu. Vaig tornar aviat a casa. Vull pensar que ja ha passat el pitjor. Vull deixar córrer el meu torrent d’emocions, i poder exterioritzar els meus riures per on siga que traguen el cap, ja no vull més temps d’angoixa, ni negativitat. Pense que tot tornarà a tenir brillantor, i transparència. Vull entrar un altre colp, dins la meua boira d’emocions, sense pors que puguen apagar la nitidesa de cada moment, per als que encara ens queda consciència i dolor. La gent de vegades no dubta a fer qualsevol cosa, per absurda que siga, per evitar enfrontar-se a la trista realitat. Un no pot tornar-se il·luminat, imaginant figures de llum, sinó sent conscient, que existeix la foscor.I quan el sol isca cada dia amb una altra expectativa, escoltaré amb més alegria el cant dels ocells.I quan torne a veure aquests raigs de sol, que entebeeixen la meua habitació. Pensaré, que on hi ha llum, es respira pau i amor, i on hi ha amor hi ha el Déu que ens abriga sempre a tots @.@.@ .

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Leave a reply

  • Default Comments (0)
  • Facebook Comments