《 Cau la pluja suau, i el seu ball se sent per les teulades, canta en el vidre, i acaricia la terra amb ganes, despertant la memòria d’un temps passat que ens porta records.

Gotes que cauen en fulles de colors que estaven adormides.

Els versos creixen quan venen del cel i dels núvols, que canten històries passades i perdudes, i en cada gota resplendeix la pau.

L’aire es vesteix d’aroma mullant, la terra que respira contenta i feliç, el món, per fi, queda net i content, bais l’abraçada que rep quan comença a ploure i el banya.》

@.@.@.