《 Per als jardins del món. Ballen les flors, amb gràcia i color, van al compàs del vent, es balancegen, en una dansa que.
Ompli la ment. I L’ànima.
Els seus pètals suaus es mouen a les calors, d’un sol radiant, en el seu etern DO, és que en cada moviment naix una cançó, i en la natura es troba la raó.
Entre els moviments dels pètals i l’aire, no paren de ballar, sense aturar-se, són com una simfonia de bellesa, un cant aló efímer, on està dansa eterna de les flors, trobem un bonic i gran tresor.》@.@.@.