《 Vaig somiar amb un somriure que mai vaig veure. !!

Amb uns ulls que mai em van mirar.

Amb algú, que mai a existir.

Éso sí, va ser el meu somni preferit, semblava, tan real.

Em và captivar la seva mirada,

que sense mirar-me, em transmetien ganes de conèixer.

Mai sabré que vam ser?

Una il·lusió?

Una fantasia?

Un Somni?

Em va captivar, ni que fos un somni.

Va ser el somni d’una primavera llunyana i absent.

Encara que no tan distant.

El Vaig somiar sense conèixer-lo.

Tot i així, el meu cor va ser seu.

No més seu, que és la meva vida, perquè sense ella, no ho hagués pogut somiar.

Però si el recordo molt més, que als meus somnis.

Ets, el meu confident, i l’amo dels meus somnis.

Saps com sóc, sense tractar-me.

Aquells petons, llunyans, i els meus tan a prop meu.

Tu, tan lluny, i jo tan a prop.

Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua, cada matí.

Entre somnis, t’escolti dir que em extrañaves.

Però, tu ja sabies que jo també t’estranyi. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la riba d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfume.

Sempre que vegi una alba, et recordaré entre versos.

Perquè nosaltres, sempre estarem units per ESEO fil invisible, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@.