《Quan estem bais deixe bonic se’l, la lluna, el sòl, les estrelles, i eixe cel de vegades és ple de núvols grisos i foscos, altres enlluernadores, de vegades són blaus, tallats com safirs o turqueses, Altres voltes modelats sota no sé quin tipus de sofres infernals, amb trons i llampecs. Altres vegades en un dol que ens crema els sentins,i esns crema els ulls, està deixat mos sense poder veure res,; Vivim bais aquest cel que són com colades de roba blanques de metall i vidre, s’han fusionat, on de vegades es despleguen radiants i tòrrids rajos solars que abracen la pell i les ments, fins a tal punt que no deixar veure la realitat ,què moltes voltes és molt millor no veure-la.i seguir somiant en preciosos somnis impossibles. Però sempre baix deixe cel quan està tot

estrellat.》@.@.@.