《 Tindre el cabell ja canos, és tindre L’experiència haver viscut, i també, d’haver tingut alguns errors en la vida.

Les arrugues de la cara, em recorda que he viscut, passant temporades de molt, i també, temporades de poc, i això en demostra, que he viscut la vida.

Les mans sabem que m’ajudaren a poder aconseguir els meus somiats, encara que alguns d’ells es trenquen i es desfan pel camí, però “elles”, m’ensenyaren, ha començat de nou.

El cos humà, pel temps es cansa i sa gota quan, comença a corbar-se poc, a poc, però la persona pensa, que encara pot quedar-li camí.

Encara queda món per xafar, siga en espardenyes o sabates, encara que no és el mateix. Però si eu són els mateixos camins. Anat i tornat per al temps, en moltes distàncies encara per córrer, i vides per compartir.

Sols i tranquils quedem quan som grans, esperant, l’últim viatge, cap al descans etern. Aleshores ja no serà important, ni la virtut, ni els errors que hem pogut cometre.

Quan has viscut la vida i queda menys, que quedava.
Només queden els records i esperar els dos…jo i el meu , cos 》

@.@.@.