《 Ahir a la nit vaig somiar que et vaig trobar També que el sentia maular
I vaig somiar fins a la matinada.
I els meus sentiments cap a tu creixien. Pro en despertar, et vaig enyorar.
I altres sentiments en el meu cor naixien. Tristesa. Soledat Angoixa.Quan vaig notar, que no estaves en casa!!..
El baix trobar en el carrer, solitari desmaiat, però prompte el vas fer l’amo de casa i de mi.
Ajudeu-me a buscar-lo, si algú el veu, era negre com la nit, en el pèl llaç i els ulls clars.

Sempre el tenia per damunt, jo li parlava i ell i sabia escoltar.
Si no tornés. Em faré l’ànim, de no tornar a tindre més gats, ni voler tindre més animals.
Tic pesar i molta pena, tal volta estiga perdut 》