《 Beneïda, joventut que només agarrats de la mà ja ens portava a navegar en un món de fantasia.

Quan pense en el mar, tanque els ulls, recordant la joventut, i m’òmplic tota d’emoció. I apleguen asta a mi aquells perfums que em porten records de joventut, i entre les ones escolte veus i risses que encara estan en els records, d’aquells diumenges de platja en les amigues, quan estàvem tot el dia de cara a eixe sol que anava cremant i no ens adonàvem ni conter.
Sempre que pense en el mar, entre en una altra època, i un altre món tan diferent, que no sembla en res aquest temps.
El mar m’ompli els sentits d’un blau de tendresa, i la innocència, que navega entre l’espuma de les ones d’aquell temps passat, com una embarcació, que entra cap endins, sense por ni pensar a naufragar 》@.@.@.