《 La dama camina
Per l’estel d’un poema on l’acompanyen els somnis allà on naix la lluna plena, se sent contenta entre versos i lletres per on passa, tot miren la seua elegància.
La dama va darrere d’aquell camí que després de la nit ella vol evadir-se dels murmuris d’algunes mirades que no parlen ni diuen res.
La dama va creant el seu destí mentre al seu món va creixent, però ella fa cas omís als diferents camins que la vida va posant-li al davant o al que els altres puguen dir-li.
La dama porta al seu voltant el misteri de la seua vida i el seu món, però sempre amb la fe i la voluntat de la seua resistència, la dama lluita per tot, però sempre serà digna d’admiracio》

@.@.@.