《Que els nostres PEUS ens porten pel camí de saber qui som, i cap a on anem.

Que els nostres ULLS reconeguen la diferència entre una papallona, i un cuc encara què hagen estat un mateix cos.

Que les nostres MANS és tendisquen generoses a donar, i agraïdes en rebre, i que el seu gest més freqüent siga la carícia per reconfortar els que ens envolten.

Que l’OÏDA siga tan fidel en escoltar una crítica, com a l’hora d’escoltar un afalac, i així poder mantenir l’equilibri en qualsevol circumstància.

Que els GENOLLS sostinguen amb fermesa el nostre somni, i s’afluixen mansament quan arribe el temps de descans.

Que la nostra ESQUENA siga el nostre millor suport i no portem mai la càrrega més pesada.

Que la BOCA reflectisca el somriure que portem dins, perquè siga la finestra més neta de la nostra ànima.

Que les DENTS et servisquen per a aprofitar millor l’aliment, i no per aconseguir la tallada més gran.

Que la nostra LLENGUA expresse de manera tal, les paraules, que pugues ser fidel al teu cor en elles, conservant respecte i dolçor.

Que la teua PELL et servisca de pont, i no de tanca.

Que el teu PÈL abrigue les teues idees, que sempre ens adornaran més que un bon pentinat.

Que els nostres BRAÇOS siguen el bressol de les abraçades i no una camisa de força per a ningú.

Que el nostre COR toque sempre la seua música amb amor, per unir les nostres vides al més bell del Paradís 》

@ @.@.