《Caminant un dia per la font tarda, un matí fresquet, el perfum de les plantes arriben asi, omplint-me de l’aroma de les flors dels tarongers.
Que bonic és poder contemplar, la varietat de colors que ens regala la natura.
Una suau brisa d’aire, ma riba a la cara, i el meu caminar, va més apresa, L’aire bufa, en aquest matí, fent ballar rames de tarongers, garrofers i algunes plantes, totes al mateix tems.
Passant per l’ermita de “Santana”, asseguda en el banc que està a la porta, i em pose ha pensat en quanta gent, per allí hauran pogut passar, monjos, frares, cristians, i forasters que a la mesquita passaven a visitar, i senta en aquell banquet no puc deixar de pensar, mirant aquest mateix passeja, quantes, personal hauran, descansat, en aquest banc.
Seguisc mirant el camp, i pense en aquest matí en què L’aire està fent ballar com tantes voltes, tarongers, garrofers, i plantes, que sempre seguirán mirant, el pas del temps》

@.@.@.