Per què?, 《 portem a vegades la tristor, damunt dels muscles.
Vius pensant, amb la forma de ser, d’alguns humans.
Que et fan, sentir mal, veient coses, que mai a (veres) imaginat.
Mires la natura, i en cada fulla, veus vida i occeixen,
Sempre ja algú, sense cor, ni escrúpol, que l’estan destrossant día, a dia.
Veus plantes i arbres i penses, ¿quanta vida els quedarà?,
Algun dia pot ser, ens podem trobar, que al nostre,
voltant no queda res d’aquelles boniques montanes, en tant de verd. Estarà, tot sec sense vida, calcinat.
Calcinat si, per algunes, ments trastornades, que només fan, que provocar, foc a la natura eixes montanes tan verdes i plenes de vida, estàn per rebre, no perquè ens lleven.
Que amb de fer!!, deixar que la vida acabe i destruir mos a tots.
O que, entre tots ajudem al fet, que tornen a brotar, i que la natura, renasca a la nostra VIDA.
Som natura. I quasi no pensem, que seria de nosaltres sense ella.
Demanem entre tots, que paren aquests desastres,
Que els done consciència, aquesta gent que no pensa les coses, i no sa dona del mal que està fent.Al nostre sofrir, i estimat planeta.
Que de seguir així, és convertirem en un desert. En el qual no hi haurà persona humana, que puga viure en ell.
ELS QUE ENS ,AGRADEN, LES COSES BONIQUES, ENS PREGUNTEM, PERQUÈ, PERQUÈ ESTÀ PASSANT AIXÒ 》