《 Una volta , la por, s’apodera de mi, però mai baix poder saber, que volia .
Allà on baix estar, em seguia la por, que mai em deixa avançar tan de pressa, del que jo puc caminar. Una volta baix somiar, pero no em deixava la por. I buscant el meu somiat, mai el baix poder trobar.
Pero ára on vach, es queda aquella por, que no m’ha permés mai poder viatjar en el meu propi interior.
On, he arribat en aquests tems, man crescut els sentiments, i per on baix caminat, moltes coses baix trobant.
Ací on ara puc somiar , les ales sobrin i puc sempre volar, darrere dels meus somits, asta que els puc atrapar.
Ací on ara estic, he d’escolrit el meu interior, els moments són ara, no pensem en el passat, ni vulguem arribar al futur, perquè sense un present, mai podrem viure com volem.
Vivim sempre el present, estiguem en el lloc que estiguem, Fuxim de la por. Només si ufas , podràs fer el millor viatge de la teua vida , i el teu futur serà la conseqüència, del que fases en el teu present.》

@.@.@.