《 Per un racó del cor, camina l’amor, amb il·lusió, és com un vers etern, i sua com les flors.
L’amor és com un poema que no s’esgota mai, mentres una melodia envolta l’ànima de candor i pau.

En la dansa del temps, les ànimes es busquen, per teixit una trama de passions sinceres.
Amb l’ancat de la brisa del mar, sentim com carícies a la pell, és com un cant que ens abrasa.

Els ulls miren l’univers, on l’amor es converteix en un etern vers.
Bais un mant d’estrelles, s’entrellacen mans, com notes, dansant el seu apropia compàs.

Mentres el cor batega al compàs d’un sospir, on l’amor és etern.
En el vaivé del temps, caminem, superant tempestes, mentres busquem la tranquil·litat de la vida.》@.@