《 El cor, és tan xicotet, I tan gran, a lora, que pot guardar moltes coses i no arriba a notar-se, que està ple.
Però encara és més gran, el silenci de la nit, que ens abriga, i ens calma, per poder descansar, I en ell caben, tots els somiats que guardem cada dia i mai s’ompli.
Cada matí quan em desperte, per començar el dia, primer estic una mica adormida, comence, a despertar el meu pensament, però la meua energia és ta, encara dormint, no pot despertar, asta que arribe, un bon dejuni, per què necessita, molta energia, per poder, activar sé, i mamprendre el dia en força i alegria, encara que a vegades la cansera tarda una mica més ha. N’enarcen,
Però mai deixaré, allò que àvia de xat per fer, la nit anterior, per què a mi, està bonica tasca d’escriure, no em cansa, ni ma gota.,
Si algun dia estic en la ment i les mans adormides, o em fallen, em busque un bon café llarg, que em prenc cada dia de la setmana, per a poder començar. En força
Després d’un dia esgotador, una dutxà tíbia, hi ha, estic a punt altra volta per tornar a començar.
Mentre hi haurà vida sempre, hi haurà històries, relats, o vivències per contar
i quan no ni hi haurà, les buscaré, per poder és escriure tot allò que m’ompli i ens fa feliç la VIDA 》@.@.@.