《 Encara que vegues a gent somrient no et confongues, de vegades un somriure és una arma, per poder dissimular com t’encontres.

Quan aquestes sonoritzes hi ha voltes, t’estan, dient, no tinc res que oferir, que no siga el rictus amarg que puc deixar cada vega que òbric la boca per a riure.

No t’enamores soles d’un somriure, sàpigues apartar-te abans que ta repartisques, abans de donar un ultimàtum a l’esperança i, vulgues aferrar-te a un salvavides d’il·lusió transitòria.

Perquè a la fi de tot, sempre veuràs moltes sonoritzes boniques d’algú que el somriurà encara que s’estiga morint sol de tristesa i soledat 》
@.@ @.