《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que té les planes prou plenes.
Espere que me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i acabar un bon llibre.
Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, deixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits.
És Pere deixar un bonic, record en unes boniques vivències, sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen.
En aquest bonic teatre que és la (VIDA.)
(Que la vida anava de, de bo.!!)
He començat a comprendre molt més tard del que caldria.
Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç.
Ca s’arme, tindré, fills, treballar.
Passem la joventut i el millor de la ‘VIDA’ sense saber apreciar, ni adonarmos conter del què està passant…
.!!! HERA EL MILLOR!!! No ten teres, fins molt més tard!!
Voldria deixar un bonic rècord, en els meus, volguts sense aplaudiments.
Ni tristesa.!!
Ferme vella. Anar men, eren tan sols, eixes coses que no es pensen asta que e passat els 60.
Però són les normes les dimensions, d’aquest gran teatre.
!!LA VIDA !!..
Ha passat el temps, i la veritat desagradable, trau el cap!!
Estic fent-me vella, els fills i els néts criats.
Tot va tan de pressa!!, que tinc molta por, fins d’escriure el que pense》

La vida en els que estimes és molt bonica.
A pesar de les llàgrimes, els mals moments, els dolors i les decepcions que passem .
! El teatre també té un fi, i penses

¿Tot això era el únic argument de l’obra de la VIDA?》