《 Entre murmuris del vent, dues ànimes troben el seu encant etern.
Bais el mant d’un cel estrellat, naixen versos en una abraçada anhela.
Caminen juntes, pels camins del destí, on els sospirs són els que manen.
Amb el jardí de les rialles, floreixen amors, com roses estimades.
Travessem les estacions de la vida, sense parar, com les fulles al vent.
Amb el llibre del temps, la història escriu com una melodia eterna, que el cor percep.
Així, entre rimes d’afecte i harmonia
es teixís un poema, de llum que mai s’apagara.
Amistat que floreix, com un vers etern.
Amb el teler, del destí.》
@.@.@.

@. @. @.