《Que té el temps, que de sobte em posa ansiosa i trist, no ho entenc, és increïble buscar raons per entendre-ho, espere que en el pas dels anys l’entendré. Que bonic, quan observe les mans del rellotge avançar de forma circular, em fascina, ja que en elles veig un reflex de com avança la meua vída, amb passar dels dies. ¿Que té el temps?, Quantes nits intentant desxifrar-lo, per comprendre que ens vol dir. En les meues nits s’atura, i en els meus matins ni veure vol, que curiosa sóc en voler saber del temps, Em faig tantes PREGUNTES. És com si el temps esborrarà la memòria per estones, que misteriós és. Serveix en casos relatius per exemple, entra en tots els nostres problemes servint de gran ajuda, quan intentem entendre les línies paral·leles, que té el temps en el seu cap, Estic començant a creure que és capaç d’utilitzar la lògica, ¿que tindrà el temps? Que potser les seues mans són les manetes que s’encarreguen de passar d’una hora a una altra, sense adonar-nos. Que les nits de vegades són dia i els vespres veig com un forat negre, que coses ens demana el temps, la casa de vidre, ja que de només veure’l -em dóna ganes de voler entrar, ¿Que té el temps?, que habita per tot arreu. En aquests fascinants rellotges de mà i tenien a la telefonia mòbil, amb les seues llums al voltant deixant veure la seua arrogància, en la nostra contra, ja que els dies últimament duren menys i ens causen menys plaer. ¿Que té el temps? Mai ho sabré, però faré una investigació, només per a la fi dels meus dies, poder entendre i comprendre》@.@.@.