《 La vida és una tasca que ens portem per a fer en casa. Quan mirem l’Hora ja són les sis de la vesprada; quan tornem a mirar… Ja és divendres. Quan mires altra volta. Ja s’ha acabat el mes, mirant, mirant sa acabat l’any.!!! Mirant l’hora ja han passat 50 60 o 70 anys.! Quan un pensa. Ja no sap per on estan els amics de sempre. Quan u mira. Hem perdut la joventut i potser també la salut. I ara, és tard per tornar a rere. Si ens donaren una altra oportunitat més!!! Ja no mirarem tant el rellotge,

Apreciaríem més els bons moments, que ens regala la vida. Tindríem a tots els que estimem més prop.
Fills, nets, família, amics, que a voltes no sé ni com estan. Els diria!! Vosaltres sou els importants.
Els faria una Abraçada a tots, un per un, ben fort i els diria, vos estime molt.
No deixeu mai de fer alguna cosa que vos agrade, per falta de temps. No deixeu d’estar en els vostres fills quan són menuts.
Perquè ben prompte es fan grans i se’n van. Hem d’eliminar, Faré, o aniré després!! Perquè tot canvia tan de pressa.
Els fills CREIXEN la gent també canviem. La vida és bonica, però s’acaba. Recordem, no deixar mai res per a després. Perquè el després pot ser Tard 》
@.@.@.