《 Els tems, és com un animal en molta fam, que tot au devora sense descans, encara que sigues una bona o mala persona.

Tot passa de pressa, menys pels que contemplen el caos, les luxés, les desil·lusions i els patiments.

És com estar enrullat en eixa manta dels tems, que ens mostra tots els secrets i les debilitats dels humans.
Que passa per la nostra vída, quan venen i desapareixen les persones.

A voltes em pregunte que passaria si poques parar el tems…
Si poguera veure aquella promesa, de tindre un món en un futur sense eixe jove impecable que note ni cos ni edat, el tems. Però és així la vída, s’escapa i ens la lleva quan vol.
Si asta les estrelles del se’l compleixen els seus sicles.

Som viatges per l’univers i flames del record asta que s’apaga, la nostra flama.
Igual que lome som una flama en la vída, un día, igual com vàrem aplegar, el tems impostor ens devorará…
Tots aquells somiats tan bonics, de ser etens, lliures, i ser els amos de la nostra vida estornen en fum, que ens apaga i roba aquest maleït temps 》@.@.@.