《 Parteix el tren cada dia de la nostra vida, faça fred o calor aquest tren no espera ningú, ni frena quan veu algun impediment, ell va forjant el destí sense perdre’s pel camí.
En el viatge també van els pensaments que habiten en nosaltres, són el que ens identifiquen, en aquest tren viatgen també els poemes que envolten la meua vida, van al vent topant en els meus pensaments, que són de l’univers.
Allà va el tren, sense pressa ni pausa ell el porta al teu destí, a l’última para que ens queda.
Però en segons tornar a moure després de donar un espai i tornar ha partit de nou.
Però per als que baixen sempre quedaran aquelles distàncies que hem viscut i el tem no pot desaparéixer, sempre estarà perquè el temps, que no desapareixerà mai ni s’allunara mai de les nostres vivències.》@.@.@.