《 La casa està solitària amb el seu agradable olor, ha cuina, ja mobles de nobles fustes,

que Impregnen del seu olor l’interior de la instància.

Passant per davant de l’antiga i vella biblioteca, es veu com cada día, un farol amb llum sobre un chicotet escriptori que algú acaba d’encendre.

No sé escolta cap soroll, només es pot apreciar, en el escritori unes mans lleugeres i sabies en una ploma en les mans escrivint damunt dunes blanques quartilles què esperen les idees i lletres en aquest blanc paper,dibuixant sobre el que dicti la seva imaginació, en aquesta tranquil·la i càlida nit, perquè les seus aventures sempre seran com un regal que quedarà incrustat com els diamants sobre els fulls d’aquell paper, que cada nit ho està esperant.

El poeta Sempre busca la tranquil·litat de la nit, en que només la lluna brilla, fent recordar algunes sabies paraules que ressonen en l’ànima del poeta, en aquell racó de la seva vella i estimada biblioteca.Que mai está, ni es sent sol, ja que tot en élla está viu, els seus llibres són les ànimes de tots els que alli van deixar els seus escrits. Els seus somnis, les seves aventures,

Les seves passions, i desitjos,

Ells van traçar amb les seves plomes, escrits de l’univers.dins dels llibres que l’acompanyen cada nit a la seua biblioteca, temple del mon ,on san escrit grans històries de camins sense destí.

On es guarden els llibres. May acabara i sempre hi haurà istorias i vída.

Les persones som com els llibres, alguns ens sedueixen per les seues boniques tapes.Pero ja altres que mos sorprenen i enamoren, sols per el seu contingut 》@.@.@.