《Tenia 17 anys, quan se n’anaren per sempre els meus pares. Hera quan més falta em féien, em deixaren, en tres mesos de diferència.

La vostra partida va ser molt rapida, mai em pensava el que, m’esperava, vaig poder gaudir de la vostra companya molt pocs anys.

Tinc records tris de aquells dies,Vos cridava mil voltes, i no tenia resposta, passava, els dies plorant, vos parlava mil vegades, pensant que per algun lloc ma ajudaríeu. Sempre vos he portat en el record del meu cor i la meua anima.
S’adormiren i no varen poder moure’s mes.
No sabíeu. Que ens deixàveu per sempre, que us n’anàreu, per no tornar mai més.
Em baix quedar en molta tristesa i fent-me molta falta.
Amb tants i tants records, impossibles d’esborrar, amb petons i abraçades
Que no oblidat mai.
Avui recorde les vostres imàtgens, en la meua ment, que mai san pogut esborrar. Si no que ha deixat arrel, en els meus fills i néts. Que mai poguéreu conéixer!
No hi haurà cap poder que vos puga allunyar de mi.
Ni tampoc per als que vos volíem

SEMPRE VOS PORTAREM EN ELS NOSTRES CORTS