《 asseguda, a l’abisme de la vida, pensant, en records de joventut i infantesa,
De bonics guateques d’amics i de blaus mars i verds prats florits.
Passa la vida sense sentir ni adonar-nos.
Tot portem dins un raconet que ens reserva la vida, alguna volta en quant canvia de color i de forma, i apareix alguna cosa inesperada.
La vida té racons que apareixen en qualsevol lloc, en l’ànima, en la ment, en el cor.i també en el racó de l’esperança. Que mai hem de perdre, perquè l’esperança és el tresor que tots tenim a les nostres ments guardades, que de tant en tant sol sortir.
Sabem, que la vida té dies foscos dies tristos, és cert, però quan menys ho esperem. Ix una llum brillant que torna a il·luminar i a moure la nostra vida.
Ningú pot saber, ni sap els camins, que el temps ens ofereix,
Però el nostre raconet sempre estarà quiet, a l’espera de bonics canvis. Si tu a la teua vida li comptes les teues emocions. Ella et respondrà amb consell i il·lusions que algun dia ta arribaran sense esperar.
No abandones mai la l’esperança》@.@.@.