《 No sé, en quin moment se li va ocórrer demanar-me un nu. La petició em va sonar una mica desgavellada i per conseqüència li vaig començar a donar mil voltes al tema, en deu minuts ja tenia la resposta, estava molt segura de mi mateixa. Espere unes hores per enviar el nu, busque una ploma, per dirigir-me a l’escriptori i vaig començar a escriure. Per començar amb la seua petició, vaig decidir començar pels peus i acabar pel cap, a poc a poc vaig anar descrivint com em sentia en aquells moments, vaig continuar, li vaig explicar els meus matins tristos, les meues nits fosques, i les meues hores confuses, vaig afegir el que em va demanar, em vaig despullar del tot, vaig deixar de plorar i vaig sentir com a poc a poc, aplegà, la meua desil·lusió. Comence a pensar en les meues pors, vaig guardar la meua ploma, vaig ficar la carta en un sobre, em vaig ficar al llit, i en sortir el sol, em veig anar ràpidament fins on quedava la bústia, vaig ficar el meu nu en ell, el vaig enviar a la seua adreça, vaig esperar un parell de dies, i cap resposta. Em va demanar un nu, li vaig enviar un poema i em va ignorar. Bach creure què va demanar un nu del cos, però em vaig confondre i li vaig enviar el nu de la meua ANIMA 》@.@.@.