《 En el silenci, naix la poesia, quan els

pensaments naixen de l’ànima.
És quan les paraules es troben, i s’uneixen en un ball de lletres buscant un significat.

La poesia és la veu del silenci, és com un cant que brolla del no-res.
És l’expressió del que no es pot expressar en paraules, és un llenguatge que només entén el cor.

En silenci, la poesia s’amaga, esperant que algú la descobrisca.
És un tresor que només es revela, a aquelles persones que es prenen temps de treure-la.

La poesia i el silenci són germans, van units en una dansa eterna.
Són una creació, de l’harmonia perfecta de l’existència.

Així que escolta el silenci, i deixa que la poesia el parle.
Perquè, la poesia és el llenguatge de l’ànima i en ella sempre està la veritat.》

@.@.@