《 Així, estic pense en tots els sentits, sense cadenes, sols aferrant-me a la meua llibertat.
Pintant les ales d’aquells poemes que potser mai arriben al seu destí. Però orgullosa, perquè m’atrevisc a escriure allò que mai se n’emportara el vent.
Estic, ha voltes sense memòria, altres despista, però sempre estic amb l’ànima plena de sentiments que connecten amb el que ni tan sols altres s’atreveixen a pensar, ni molt menys a compartir, vaig, com un riu que corre amb un sol sentit, que té i porta més vida quan s’uneix, en el mar, encara que no demostra tenir pressa, però sempre aplegara.
Sempre serà bonic poder (passar-ho bé) en aquest passeig de la vida, d’aquell viatge, del que arriben per quedar-nos algun temps, encara que més tard, hem de marxar.
Tot és perfecte, tot està controlat així, vindrà i així, marxarà.
Visc, amb il·lusió, em sent plena, sé que un dia el teló baixarà i la funció acabarà, aquest dia hauré de tancar la ment i el cor per sempre, però no hauré viscut mai per al meu interés》

@.@.@.