《 En l’edat madura, el temps es torna suau, és un capítol nou, que la vida ens obri en clau.
Tenim arrels de saviesa, com un vell ruble, caminem més a poc a poc, però el cor és noble i bateja fort.
Arrosseguem memòries, com fulles al vent, històries teixides amb amor i alé.

Les arrugues són versos, que expliquen històries, de rialles, llàgrimes, i també de glòries.
Cada arruga és un temps daurat, reflex d’un camí ben caminat, a la tercera edat, la calma és art, és un poema viscut, en una bonica i eterna part.
La joventut de l’ànima continua vibrant, encara que el cos responga de manera distant.

A la tercera edat, trobem l’essència, i la pau que ens guia cap avant.
Així avancem, amb pas seré, perquè en aquesta edat, és un temps ple. Acceptem el canvi, abracem la veritat, perquè en cada moment, trobem la felicitat.》@.@.@.