《 Falta menys pel meu final, però estic agraïda, vida, perquè sempre em vas donar esperança quan no l’esperava, sempre vaig poder escollir la feina que més m’agradava, també vaig poder passar les penes que tu em vas enviar.
A la meua edat avança, veig que jo he sigut la que vaig construir el meu propi destí, quan vaig plantar rosers, vaig recollir sempre roses. També vaig plantar una cosa sense saber que sortirien espines.
Ningú em va dir que el mes de maig que vaig nàixer fos etern, he passat llargues nits amb les meues penes, però ningú em va prometre que només tindria nits bones i tranquil·les, i, en canvi, vaig tenir també moltes nits
serenes…
Per moltes coses he volgut agrair a la vida per haver pogut transitats tants camins, a voltes anant A peu i altres en cotxe per camins plans i també en molts clots, però gràcies a la vida que he tingut, he pogut en tot i estic tranquil·la i en pau en la meua vida》@.@.@