《 Comencem a preparar el cos i després el que fem és carregar-nos l’anima, perquè per la nostra ment tot passa menys la calma.

Un cor accelerat, és una pèrdua de temps no valorat.

Doncs en cada minut que passa, en la gerra, una vida s’acaba.

A la guerra van com cavallers, però no s’aprén, com acabar sencers.

Van llevant vides sense por, i no s’adonen, que sempre hi ha una nació, que és la seua perdició, perquè quan porten la bandera en les mans, ells estan més ufans.

En la guerra es perden vides, o cames, però també es perd per sempre la raó, encara que vaixen molts homes mai tindran raó,

Els cadàvers no ploren, perquè no saben plorar, i la terra els acull, i allí queden, s’empra en soletat.

A la guerra van homes, buscant glòria i respecte, i a la fi, el que guanyar pot ser el funeral.

Élls volen cobrir de glòria els presidents del seu país, i el cel en lloc de glòria, es envia tristesa, i els posa gris.

A la guerra van valents i covards, i els maten sense motius ni pietat.i després les seues famílies, els ploren cada dia, sense poder-ho remeiar.

A la guerra van els que pensen, que les diferències s’arreglaven així, van ser més d’un batalló, però molt pocs d’ells tornaran amb il·lusió.

Els que a casa poden tornar, no és amb glòria ni satisfacció.
Tornen amb una ment trauma i buida i sense il·lusió.

Perquè a la guerra van homes sense ànima ni cor.
A defensar la bandera d’un país sense saber els motius ni tampoc la raó》

@.@.@.