《 A la claredat del bosc, a l’alba, una jove camina amb pas segur, la seua cistella a la mà, un somriure a la boca, persegueix tresors que alguns no veuen.
Bolets ocults, joies de la terra, brollen humils bais de la brossa, són com

Capritxos del bosc, regals d’atzar, és el seu món, quan els troba caminant.
De vegades troba un bolet daurat, altres voltes, un gris que sembla oblidat, i cada troballa li ompli l’ànima, és l’art del bosc, poesia en calma.

No té por a la pluja ni el fred de gener, ja que la terra li canta el seu cant sincer, en cada tornà, amb sol o tempesta, el camp li ofereix la seua màgia amaga.
Torna a la llar amb la cistella plena, però més que de bolets, està plena de satisfacció,

IA la calor de la tarda, mirant el sender, somia amb matins de boscs i bolets. Perquè entre bolets, és feliç i, viu la jove el seu cant més dolç, amant del camp, de l’aire i la vida, la seua passió, el seu refugi, en la seua terra escollida.

@.@.@