《 És bonic poder recordar, això, aüssàbem, Però com podem demostrar que eixos recots van ser real, si no és una cosa que es pot veure ni tocar?
Els records tots sabem que són passats, però no sabem viure sense ells.
Les abraçades, les mirades, o les carícies són fets. I sí que podem sentir-los, això eu sabem. I Sin embarg, jan tantes coses que pensem que mai arribarem afer. Jan tantes coses que voldríem regalar i que mai podrem donar. Ja tantes coses, que moren cada dia en el nostre interior, que no som ni capaç de poder treure-les. Voldria que tot el bo que tinc dins de mi, eixirà per a poder expressar-se en claredat i en saviesa, I que tots saberen i entengueren aquesta sensació estranya que tinc, que va escampant-se i escampen-se asta aplegar a tots els records de la meua ment, i que aplega fins a la punta dels meus peus. Els pensaments no paren i després seran aquells records de les coses que vam passar. No deixem mai de recordar que la vida passa molt ràpida, que puguem recordar sempre, i ens adonem conter de què estem ací en aquest mon de passa. Aprofitem al màxim tot el que ens regala la nostra VIDA》@.@.@.