《 Estima, és una declaració, enmig de l’eternitat.
Un sospir enmig de la nostàlgia.
Quant es llança al buit la nostra vida per poder estimar.
T’estime en el silenci, de la meua ànima, què es despulla cada vegada que vens a la meua ment.
T’estime cada instant, enmig de la meua soledat, t’estime i m’estime per tot el que sóc, quan tu estàs present en els meus pensaments.

¿I com no he d’estimar-te?

Si el que sóc, és per la calor del teu ser, tinc el cor, ple d’afecte, i amor,
tan sols per a tu POESIA dels meus somiats.
T’estime amb aquest amor que veu Passar, els minuts les hores el temps, l’oblit i la mort mateixa.
Així t’estime a tu POESIA, sense fi.
Eres poesia i vers.
Amb un punt i coma, en pell i ós, t’estime POESIA perquè em dónes VIDA.》@.@.@.