《 Encara que es barregen la nostàlgia i l’esperança.
Encara que sentim un buit que mai acaba.
Encara que s’apaguen les llums d’una nit de tempesta.
Encara que el camí siga costa amunt i la bellesa ja no existisca.
Quan ens adonem que nadem en un mar de mentides.
Quan pensem en altres persones sense adonar-nos que la solució som nosaltres mateixos.
Quan demanem a Déu pels altres.
Cal estimar sempre, per a poder recordar que fins i tot encara continuem vius,
Per poder agrair a l’univers, motius per a somriure.
Per poder confiar en els altres.
Per confiar que encara estem aquí per alguna cosa.
Cal saber estimar amb els secrets de la paraula i la presència de l’ànima
Cal estimar amb les llàgrimes que ens ensenya els camins que creen esperances
Cal estimar sempre perquè és l’única forma de vida que ens conforta i aguda.
És l’única manera sensata de sentir-nos vius.》@.@.@.