《Estimat amb els teus defectes, amb la teua bogeria, amb els teus errors i les teues pors.
Estimat amb els teus fracassos i cicatrius, amb la teua felicitat a ratos i momens, i en els teus “estúpids anhels”.
Estimat , com si fores a durar tota la vida, com si viure, i estimant-te, fos el teu pecat més favorit.
Estimat prou, fins que notes, que no és mai massa, és com res, tot ell es meravellós, que el fa que el sentes bé, i que sigues tu lo millor que tens.
Estimat , perquè al cap hi ha la fi, estimar-se a si mateix dura per sempre, és el amor, que mai el defraudara, perquè, nia’n amors, que només dura el que duren》