FOSCOR

Spread the love

《 Et vaig buscar, en la foscor del meu cor.
Percebia les teues mans recorrent el meu cabell.
El teu cos, exposat als meus desitjos, que segueix imaginant la meua foscor.
Voldria que pogueres entrar en els meus somnis, i jo poder entrar als teus, i així d’aquesta manera, poder veure’t enmig dels teus propis somnis, per poder així, fer-te real, d’una vegada per sempre, i així no sentir-te tan lluny, podríem afrontar junts, el present i el futur, i deixar el passat.
Sempre, t’imaginaré, com sempre et recordaré.
Et vaig rebre en la meua ànima, el guarde un lloc en el meu cor, ara, rebrem, tu en la teua, i regalem els teus pensaments, obsequiem amb el teu gran cor, que cada racó d’ell, bote més fort en la meua presencia. Que la teua vida, els teus desitjos, els teus anals, que jo sabré fer-los meus, per consolar-los, per oferir-noves il·lusions, per poder arribar, amb els nostres cors, i els nostres sentiments a les nostres vides.
, Encara que siga una sola vegada, sempre seràs, una bonica il·lusió 》@.@.@.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Deixa un comentari