《 El temps va assumint la seua responsabilitat i comença en cada estació, a caminar de nou.
Les flors somriuen en aquest nou despertar, gotes de pluja van banyant el camp, i el cel observa sense comentar.

Gotes de pluja.
El temps mira el temps sense parar, i en el seu caminar, el cel es fa gris la brisa somriu només per aparentar, els núvols es barregen i tot sembla igual, mentre els jardins es mullen sense parar.

Gotes de pluja.
El temps mesura i es fa llarg en el seu caminar,
el no-res navega cap al no-res, en la immensitat es veu un mar verd
el cel juga a ser gris i blau, els núvols se’n van, insinuant, i passen sense parar.

Gotes de pluja.
El temps no té temps i no pot parar, ell sols acaba i tornar a començar va gastar-se la vida entre il·lusions perdudes sense poder veure eixa gota que cau, però ella ens va marcant el compàs, dia a dia sense parar.》@.@.@.